Després de l’èxit de "Canto jo i la muntanya balla", Irene Solà torna a les llibreries amb un “doll exultant d'històries, que explora la dualitat i el lligam intrínsec entre llum i foscor, vida i mort, oblit i memòria, realitat i fabulació”. La tercera novel·la de l’autora, “Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres” (Anagrama) és un homenatge al vincle entre les dones i a l'amor per narrar històries.
El llibre s'endinsa en l'ardor de la narració, demostrant com les històries poden unir i permeten percebre més enllà de les ombres de la vida. La sensibilitat única de Solà ofereix una perspectiva commovedora sobre la feminitat i el poder de la narració com a eina per examinar i comprendre el món.
En menys de dues-centes pàgines, Solà concentra la recreació de la història d’una família en un mas recòndit de les Guilleries. En un sol punt geogràfic es despleguen les violències, records, penes i transformacions generacionals, que caracteritzen la complexitat de qualsevol família. En algun lloc remot de les Guilleries, el mas Clavell és un refugi habitat principalment per dones on “un sol dia conté un segle de records”; els de la Joana, Bernadeta, Margarida i Blanca.
"El llibre és ple d'aquestes llums i ombres, dia i nit, vida i mort, moments d'alegria i moments de tristesa, però també és un llibre amb una intenció de joc."
La dificultat de tornar a publicar després de l’èxit de “Canto jo i la muntanya balla” era molt alta i, seguint les puntuacions dels crítics, de moment el resultat supera el repte. En més d’un sentit, les pàgines de la nova obra s’hi amaguen sorolls, veus, riures, plors i olors que aconsegueixen traçar el dibuix d’una família i una societat permanentment assetjada. D'acord amb les paraules de l'autora, en una entrevista realitzada a La Vanguardia, és "una història de fantasmes" on s'hi barregen "moments d'alegria i moments de tristesa".
"És com una història de fantasmes, que n'hi ha molts, i el fantasma és un personatge clàssicament relacionat amb la memòria i l'oblit."
En orquestrar les diferents veus que van teixint la novel·la, Solà atorga a les cinc dones protagonistes la saviesa de ser fonts inesgotables de vivències que juntes construeixen la seva vida. La Joana, la Margarida, la Bernadeta i la Blanca no només narren, sinó que també s’expliquen a través de les històries.
L’editorial Anagrama ja ha comunicat que el pròxim dilluns, 15 de maig, Irene Solà presentarà el nou llibre al jardí de la llibreria La Central del Raval. Durant l’esdeveniment, es tindrà l’oportunitat de conèixer amb més profunditat l’autora i d’explorar les vides, les passions i les lluites d’aquestes cinc dones.
Comentários