Llicenciada en Traducció i Interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona, Núria Busquet Molist (1974) és escriptora i traductora. Des de Paraules Tintades ens hem interessat per la seva participació dins el món de la narrativa catalana.
Us deixem amb algunes cites d'ella que podreu trobar al llarg de tota l'entrevista disponible a continuació.
Actualment, et dediques a escriure i a traduir simultàniament?
Ara mateix faig bàsicament traducció literària perquè em permet trobar una sortida professional. M’agrada molt crear i m’agradaria crear més, però el temps és molt limitat i haig d’alimentar-me. La narrativa dona molt aliment espiritual però molt poc aliment real. Aquesta és una de les coses que més pateixo perquè m’agradaria tenir una rutina d’escriptura, però ara mateix no és possible perquè tinc hipoteques i d’altres coses a pagar. I els diners només amb creació pròpia no arriben.
Per tant, passa per davant la traducció?
Sí. L’escriptura meva pròpia l’haig de combinar amb la traducció per força. Jo no puc deixar de traduir. És la feina que em dona menjar. I a vegades, si passo molt de temps sense escriure, ho trobo a faltar. Sobretot si tinc alguna cosa que em remou i que vull treure. Per tant, la clau seria trobar temps per a tot.
Ara tens algun projecte entre mans?
Per desgràcia, de traducció enganxo un encàrrec darrere l’altre. Dic desgràcia perquè de vegades m’agradaria tenir temps per pair-lo, però no és el cas. Entrego un llibre i l’endemà en començo un altre. És molt esgotador i sobretot t'impedeix gaudir-ho bé. Ara estic traduint un llibre de la Tessa Hadley. Ja és el segon que tradueixo d'ella. És una autora molt descriptiva i molt difícil, però a la vegada és molt meravellosa. T’has d’enfonsar a dintre i buscar la manera de dir-ho. És molt interessant.
I de creació pròpia?
Fa molt temps que estic treballant en un llibre, però haig de trobar-hi el temps per acabar-ho. El tinc molt embastat, però haig de tenir temps llarg per posar-m’hi. Però m’hi posaré, perquè necessito acabar-lo. Ara a l’estiu organitzaré hores.
Sempre treballes en català?
Si és feina literària, només la creo i la tradueixo al català perquè no em veig capaç de fer una creació artística en una llengua que no és la meva. Ara, si són d’altres coses com traduir l’últim model d’unes vambes o qualsevol cosa així, ja ho tradueixo al castellà, cap problema. Però no n’he fet mai de traducció literària al castellà. No gosaria. Crec que no tindria el nivell de qualitat que hauria de tenir. Perquè encara que sembli que som bilingües, no dominem tant com ens pensem.
Ets partidària de llegir el llibre en l’edició original?
Si es pot llegir el llibre en l’edició original, s’ha de llegir en l’edició original. Ara igual m’estic tirant pedres sobre la meva teulada, però el llibre que ha escrit Elisabeth Strout és un llibre en anglès. La meva traducció és el seu llibre passat pel meu filtre. Si ho tradueix una altra traductora, serà un llibre diferent. Això s’ha de tenir en compte, perquè cadascú rep la novel·la com la rep i la transmet com la transmet. Aquesta és la grandesa i la no grandesa de la traducció. Per tant, si el que vols és llegir la novel·la tal com va ser escrita, s’ha de llegir en original. També és veritat que la llegiràs millor en el teu propi idioma per molt que entenguis l’altra llengua. Penso que és interessant llegir les traduccions, perquè al final no deixa de ser una obra original també.
Quan tradueixes penses tant amb l’autor com el lector?
Sí. Per molt que tu tradueixis a un autor estranger, aquella obra ha de funcionar en català. No ha de semblar una cosa anglesa escrita en català, sinó que ha de semblar una cosa escrita directament en català. Però amb l’estil i el perfum de l’autor. Si no passa el que veiem amb les traduccions automàtiques, que molts cops pots entendre el text traduït automàticament, però no sona autèntic perquè li falta el punt humà de la llengua.
Parlant de les traduccions automàtiques, entre el sector literari s’ha parlat de l’impacte que us pot tenir la intel·ligència artificial?
Ara està tothom molt preocupat per la intel·ligència artificial, i a mi em preocupa poc. Perquè la traducció literària té aquest avantatge que en ser una cosa hipercreativa necessites un humà que t’ho faci. En canvi, en els altres tipus de traducció, m’hi he trobat molt que clients que tenia que m’encarregaven traduccions molt més mecàniques, ara et demanen que li facis un repàs d’una cosa que ha fet una màquina. Però clar, això no m’agrada gens perquè és molt poc creatiu. És una llàstima.
Et consideres afortunada de tenir aquesta feina?
Em sento molt afortunada. La veritat que ser traductora literària era el meu somni. Hi ha molts dies que penso que si em paguessin més seria molt feliç. Perquè si tens moltes despeses pateixes una mica. O has de treballar moltíssim, que és el que em passa a mi. Però clar, també és esgotador i no ho gaudeixes tant.
La feina t’arriba o l’has de buscar?
Normalment, en el meu cas, em venen els encàrrecs. Hi ha una sèrie d’editorials per les quals treballo i quan els hi surt una novel·la que s’adiu al meu perfil em diuen què com ho tindria. Però també hi ha algunes obres que les he proposat jo. Els traductors acostumen molt a fer-ho això de proposar.
Has arribat a un nivell de frustració que t’hagi fet pensar a deixar la feina?
Em sento una privilegiada de poder-me dedicar a això, però també t’he de dir que cada “x” temps, penso: “Aquest any ho deixo i faig les oposicions de professora de secundària i m’oblido ja d’això d’una vegada”. Però crec que soc incapaç perquè porto anys dient-ho i mai ho faig. Ja per nivell econòmic, com també pel cansament que suposa ser autònom. Entres en una dinàmica molt perillosa de no descansar mai. Però això ja no és un tema de traductor sinó un tema d’autònom. Però igualment em sento privilegiada, he lluitat molt per arribar fins aquí. Penso que queixar-me no és una opció perquè hi ha molta gent que vol treballar d’això, però sí que necessitaria una mica de descans.
Penses que és un problema del sector literari?
Al sector literari en general es paga malament, però a la traducció literària es paga pitjor. Una de les parts dolentes és que el mercat català és molt petit. Jo no m’enfado amb les editorials perquè sé que paguen el que poden pagar. Penso sincerament que aquí hi hauria d’haver una intervenció de part del govern segons l’interès que vulguin tenir per a la nostra llengua. Sí que és veritat que hi ha ajudes, però al final aquestes ajuden a l’editor, però no al traductor. El traductor segueix cobrant una misèria.